Les pel·lícules estan per entretenir-nos, relaxar-nos, emocionar-nos… i reflexionar. Perquè el cinema, com la resta de les arts, és una força poderosa de canvi. Per això, avui et portem 14 de les millors pel·lícules que et fan pensar. Amb elles gaudiràs d'alguns dels millors pel · lícules que s'han fet i, a més, et deixaran petjada. Tingues per segur que estaràs meditant força temps sobre el que has vist i els temes que tracten.
El cinema és una de les millors maneres d'evadir-se i viure històries que, altrament, mai experimentaríem.
Tot i això, les pel·lícules no només ens proporcionen evasió i entreteniment. També serveixen perquè els seus guionistes i directors reflecteixin els temes que ens preocupen a tothom.
Per això, si vols aliment gourmet per pensar sobre qüestions importants, apunta bé aquestes pel·lícules.
Sobre temes importants
Comencem la llista amb què, probablement, és la meva preferida.
Estic pensant a deixar-ho (2020)
Charlie Kaufman és un dels directors més interessants del panorama actual que el 2020 va voler adaptar la novel·la del mateix nom d'Iain Reid, i que s'organitza com si fos una mena de trencaclosques on es toquen temes importants com els dubtes dins d'una relació, i aquests problemes universals que ens afronten i com responem davant d'ells. A més, ajuda a fer d'aquesta narració una meravella completa la manera com el director orquestra totes les escenes i fins i tot els esdeveniments que narra. Una petita meravella força poc convencional.
Història d'un matrimoni (2019)
Adam Driver i Scarlett Johansson protagonitzen una commovedora història en què es tracta amb una terrible cruesa com una idíl·lica relació entre un director de teatre i una actriu s'acaba i les conseqüències que provoca a les seves vides personals i professionals. Una reflexió sobre la fi de l'amor i com les persones responen quan són exposades a situacions límit. Et farà replantejar algunes conviccions que creies tenir molt clares.
Oblida't de mi (2004)
Una de les meves preferides personals, tot allò escrit per Charlie Kaufman et volarà el cap per bé, i et deixarà pensant. A Oblida't de mi ens explica la vida de Joel, que descobreix que la seva xicota, Clementine, ha fet que esborrin els records de la relació que va tenir amb ella.
Desesperat, fa que li esborrin també els seus. Tot i això, el destí, l'amor i la casualitat (o no tant) faran que la història transcorri per on no esperes.
Una reflexió molt intel·ligent sobre l'amor, la parella, el destí i moltes més coses.
És tan bona, que fins i tot t'oblides que el protagonista principal està interpretat per Jim Carrey, això sí que és un èxit. Menció especial a Carrey també al Xou de Truman, una altra d'aquelles pel·lícules que et deixen amb el cervell en marxa una bona estona.
Cadena perpètua (1994)
La pel·lícula més valorada a IMDb té motius per ser-ho. No només és un excel·lent pel · lícula basat en un relat atípic de Stephen King, també és una deliberació molt encertada sobre l'amistat, la societat en què vivim, la soledat i, sobretot l'esperança.
«L'esperança és una cosa bona, potser la millor de totes, i res de bo mor mai», diu la pel·lícula.
De les que deixa un pòsit que t'acompanya durant dies i dies.
El club de la lluita (1999)
Basada en el genial llibre de Chuck Palahniuk, El Club de la lluita és una reflexió sobre com la vida moderna ens aliena i ens tanca en una presó imaginària, però poderosa. La masculinitat actual, el sense sentit del que és quotidià, la solitud… Els temes sobre els quals et deixa pensant són molts.
La meva part favorita, curiosament, és una que sol passar desapercebuda.
En ella, el personatge de Brad Pitt apunta amb la pistola a un xaval atrapat en una feina sense sortida en una botiga. Quan pressionarà el gallet i l'ajusticiarà, li diu que, o marxa d'allà i es dedica al que sempre va voler, o tornarà i li ficarà aquesta bala al cap.
Rèquiem per un somni (2000)
No apta per a sensibles, Rèquiem per un somni és un relat dur i realista sobre l'addicció. Sense mitges tintes, se'ns presenta com el monstre que és, capaç de canviar les persones en un instant i portar-les a límits que no creien. I tot per aconseguir una altra dosi.
Intensa com poques, et deixarà un pòsit que durarà molt.
Com a detall curiós, Lux Aeterna, una de les cançons de la seva banda sonora, s'ha fet servir fins a l'extenuació en multitud de tràilers i anuncis.
Sobre temes candents
Sens dubte moltes pel·lícules han tractat temes que reflecteixen els més importants de l'actualitat. Aquestes són algunes de les millors.
Ex Machina (2015)
Aquesta pel·lícula de ciència ficció es va convertir, inesperadament, en una obra de culte. Reconec que, personalment, no hi veig gaire interès, probablement perquè és un tema que s'ha tractat multitud de vegades en la ciència ficció. També és cert que el seu director, Alex Garland, no és dels meus favorits (Extinció és dolentíssima i quedem en un duel a l'alba si vols).
No obstant això, cal reconèixer que és de les pel·lícules que ha deixat pensant moltíssima gent.
Què significa realment ésser humà o lètica de la intel·ligència artificial i la creació de vida són temes candents actualment. Per això, el valor d'aquesta pel·lícula és que et fa meditar sobre coses que, en un futur no gaire llunyà, estaran al candeler.
Això, i el gir final, és clar, que et fa pensar en qui tenia raó o què hauries fet tu.
A la natura (2007)
Cap a rutes salvatges és una pel·lícula dirigida per Sean Penn que explica la història real de Christopher McCandless, un estudiant model que abandona la seva vida i totes les seves possessions per viure a la natura més agresta d'Alaska.
Una reflexió poderosa sobre com estem de separats de la vida natural en què evolucionem durant milers d'anys, a més de recordar-nos el que estem destruint amb la contaminació i el canvi climàtic. El més interessant és que no és un al·legat bonista, que presenti una naturalesa paradisíaca amb què combregar, sinó la realitat cruel i dura.
Et fa voler ser McCandless i escapar de tot: del metro, del despertador, del teu cap i de les factures… O almenys fins que arriba el final. Mentre arriba el dia que per fi ens escapem de la cursa de rates, sempre podrem escoltar la genial banda sonora composta per Eddie Vedder (cantant de Pearl Jam).
Sobre quins nas estàs veient
I, per descomptat, tanquem amb algunes aquelles pel·lícules que et fan pensar sobre què estàs veient i si el que creus és real, o el director et sorprendrà per on no esperes.
Tot alhora a tot arreu (2022)
Dan Kwan i Daniel Scheinert signen el guió i el treball de direcció de aquesta meravella que ens mostra una manera diferent de viatjar pel multivers. Evelyn Wang té una bugaderia amb el seu marit i aviat els problemes amb Hisenda començaran a acuitar-la. Enmig d'una visita al seu agent financer comprendrà que el seu paper al món és més important del que creia, i haurà d'enfrontar-se a forces fosques poderoses que governen el multivers més enllà dels límits de la realitat.
Aquesta pel·lícula és una genialitat que et tindrà enganxat a la pantalla i us obligarà a pensar molt. Tant que et recomanem estar ben atent a tot el que es diu i passa i, en cas de dubtes, torna a començar per comprendre-ho tot. Visquin els Mapachuis!
Més enllà dels dos minuts infinits (2021)
Aquesta genialitat rodada al Japó, que tot just dura 70 minuts, és un exercici extraordinari de cinema amb viatges en el temps però vists a través de la perspectiva duna pantalla. Una genialitat en què un grup de xavals (i d'altres no tant) poden veure què passarà en els dos minuts següents de les seves vides gràcies a missatges que ells mateixos s'envien a través de les televisions d'una cafeteria.
Rodada com si fos un únic pla seqüència, aquesta pel·lícula dirigida per Junta Yamaguchi ha guanyat infinitat de premis i demostra que, per sobre de pressupostos milionaris i efectes digitals de darrera generació, el que manté viu el bon cinema són les històries.
Principi (2020)
Christopher Nolan és un director abonat a aquest tipus de pel·lícules en què cal posar els cinc sentits en pantalla per comprendre el que passa. Amb Tenet realitzarem un màster en el tema ja que serà obligatori tenir clar els conceptes que maneja per entendre alguna cosa: entropia, objectes que avancen en el temps davant d'altres que retrocedeixen. El resultat? Un puzle que segurament necessiti diversos visionats per acabar d'entendre exactament què passa i en quin ordre. Recomanadíssima per ser una d'aquelles ocasions en què un film no ens tracta com a éssers passius. Pensa!
original (2010)
Pràcticament a la mateixa línia que Tenet es mou Origen, pel·lícula també de Christopher Nolan que busseja als somnis per presentar-nos uns especialistes que són capaços d'endinsar-se en els somnis d'una persona i robar-li qualsevol idea o record. O potser incitar-lo a fer alguna cosa? Una trama enrevessada, que per moments et farà la impressió que no saps el que està passant i que hauràs d'atendre al detall. ¡Ah!, i quan acabi no et deixarà indiferent.
Mement (2001)
La segona pel·lícula de Christopher Nolan et fa discórrer per bé, no com Tenet. S'hi explica la història de Leonard, un investigador d'assegurances amb amnèsia, que té tatuat tot el seu cos per un motiu que no revelarem, per si de cas no l'has vist.
La pel · lícula comença per la meitat i sembla que la trama es mou del revés. Això fa que tot el temps estiguis pensant què passa o què passarà a continuació (o què va passar en el passat).
De les que et deixa el cervell com un nus i de les més recomanables de Nolan.
Primer (2004)
No podíem acabar sense donar-te aquesta recomanació per si de cas no l'has vist. Cartilla és una pel·lícula de viatges en el temps que ha esdevingut un fenomen de culte.
Feta en cinc setmanes, amb només 7.000 dòlars de pressupost, el seu guionista, productor i director és un matemàtic i enginyer anomenat Shane Carruth. I es nota. El seu retrat del descobriment de viatges temporals no només és prou realista, sinó que et farà pensar.
I molt, encara que només sigui perquè ningú no està molt segur d'entendre què passa o de què va realment Cartilla. Així que, si vols una pel·lícula que, a més, suposa tota una endevinalla i et trencarà el cap, aquesta és, sens dubte, la teva elecció.
2001 Una Odissea a l'espai (1968)
Òbviament no podia faltar la que és considerada com el paradigma d'aquest cinema que arriba un moment en què no saps què t'expliquen i has de recórrer a converses amb familiars i amics per esgarrapar alguna cosa d'aquesta veritat que va amagar al seu dia el gran Stanley Kubrick. Una arrencada increïble i un nus dins dels marges del que és convencional donen pas a un desenllaç que cau per un tobogan d'imatges i sensacions que queda completament obert a qualsevol teoria que puguem imaginar.
Basada en el llibre original d'Arthur C. Clarke, ràpidament es va transformar en un dels majors títols de culte de la història del cinema i… també, dels films dissenyats per fer-nos pensar. No?
S'han quedat moltes pel·lícules que fan pensar en el tinter. Des de gairebé qualsevol pel · lícula de Darren Aronofsky, fins a l'obra de Terrence Malick passant, per descomptat, per David Lynch. Les opcions són moltes, però, començant per qualsevol d'aquestes 7, els engranatges del teu cervell estaran funcionant durant dies després de veure-les.