Quan Carrie Fisher va morir tots els fãs de Star Wars ho van sentir profundament, perquè se n'anava la princesa Leia. Però encara hi havia alguns detalls que pocs sabien i que serien importants. El primer és que a la següent i última pel·lícula de la saga jugaria un paper important. I en segon lloc, que gràcies a les tècniques digitals se la «tornaria» a la vida.
Industrial Light & Magic i els VFX que van portar a Leia de tornada
Els efectes digitals al cinema ja són habituals. És cert que de vegades es recorren a efectes pràctics i l'ús de perspectives per evitar recrear alguna cosa per ordinador, però en gairebé qualsevol producció actual hi ha sempre un mínim d'efectes que no podrien ser fets altrament que amb l'ajuda de programari especialitzat.
Dins aquesta indústria dels VFX hi ha una companyia molt reconeguda per mèrits propis, es tracta d'ILM o Llum i màgia industrial. Aquesta ha estat l'encarregada de bona part dels efectes visuals de l'última pel·lícula de Star Wars, la que tanca la saga i que és probable que ja hagis vist al cinema.
Doncs bé, ILM ha publicat un vídeo on deixen veure quines han estat algunes de les tècniques usades per portar de nou a la vida Carrie Fisher al seu paper de Leia. I no només en aquest últim amb una edat més avançada, també Leia i un Luke Skywalker molt joves.
La majoria de les escenes on apareix l'actriu s'han generat digitalment. Tot i que la cara s'ha inserit a partir de material prèviament gravat i que no es va utilitzar en pel·lícules passades com El despertar de la força. Aquest ús de la cara de l'actriu és també el que es va replicar quan es va realitzar l'escena en què la pròpia Leia i Luke, molt més joves, estan un davant de l'altre.
Compte, si encara no has vist la pel·lícula, és possible que tampoc hauries de veure el vídeo.
A més d'aquestes escenes i com es van fer, al vídeo també es poden apreciar detalls del treball realitzat en altres seqüències de la pel·lícula. I entre el nombre d'elements generats digitalment, les hores que segurament es va haver de fer de rotoscòpia i el temps invertit en renderitzar les 16.000 naus que van participar a la batalla final (més de 8,4 milions d'hores), cal admirar i reconèixer-li la feina que aquests estudis de VFX realitzen.
Tot i que el vídeo de gairebé quatre minuts també deixa veure que hi ha ocasions en què, encara que després s'hi afegeixin elements digitalment, no hi ha res com gravar amb objectes o altres elements reals. Com, per exemple, els cavalls que es van fer servir com a base per als orbaks. Cosa que facilita als actors realitzar moviments i una interpretació més real.
En resum, que si t'agrada tot el tema dels efectes especials, com es va fer i tot el que implica, aquest vídeo és una d'aquelles petites peces per veure diverses vegades i gaudir. Perquè, sense anar més lluny, aquest treball ha valgut a ILM per obtenir una nominació a l'Oscar a la categoria de millors efectes visuals.