Avui dia, pots reproduir arxius MP3 —i arxius de música fins i tot en formats de més qualitat— en pràcticament qualsevol dispositiu que tinguis al teu voltant. Però fa més de 20 anys, l'especificació MP3, anomenada realment MPEG-1 Audio Layer III, va suposar una autèntica revolució. Fins aquell moment, extreure cançons d'un Compact Disc no era complicat, però ocupaven tant espai que resultava absurd fer-ho. MP3 reduïa aquest espai gairebé en un 90%. I just per aquella època, va aparèixer Winamp. Si descartem els videojocs, aquest programari pot ser amb total seguretat el que desperta més nostàlgia entre els seus antics usuaris.
Winamp, el programa que va revolucionar la manera d'escoltar música
Winamp no va ser el primer reproductor de música MP3 del mercat, però va arribar a ser el més popular durant una llarga època. Cap a l'any 1997, tant els ordinadors personals com les tarifes d'Internet es començaven a abaratir. I això, sumat a l'especificació MP3, van propiciar que la gent utilitzés l'ordinador per reproduir la seva música favorita —ho sabem, tampoc no hauria estat possible si la gent no s'hagués llançat a compartir fitxers per la xarxa com a bojos—.
Tot i això, alternatives com Windows Media Player o Real Player no tenien interfícies intuïtives. Tampoc no eren fàcils d'usar, i tenien funcions molt bàsiques. D'aquesta manera, Justin Frankel i Dmitry Boldrev es van llançar a programar un programari de reproducció digital aprofitant aquest forat al mercat de Microsoft Windows. I va ser un èxit complet. Les seves primeres versions ja suportaven la creació d' llistes de reproducció o la reproducció de temes de forma aleatòria. I tot, en un petit programa molt senzill de fer servir. No va passar massa temps fins que Winamp es va fer de pagament. A partir de la versió 1.5, l'aplicació va passar a ser de pagament, i els creadors es van fer milionaris, especialment en l'any 1999, quan AOL (Amèrica OnLine) es va fer amb el programa de Nullsoft per 80 milions de dòlars. Tot i això, els plans del grup de comunicació americà van fracassar, i l'equip original de Nullsoft va abandonar la companyia uns anys més tard.
Tot i així, AOL va seguir desenvolupant el programari, llançant la versió 5 a la fi de 2003 amb un equip diferent de desenvolupadors. El 2007, AOL va anunciar la fi de Winamp, després d'una reestructuració empresarial. No obstant això, molts usuaris van continuar utilitzant el programa durant força anys més —independentment que ja existissin els reproductors MP3 de butxaca—.
Winamp com a reproductor de butxaca. Així et pots fer el teu propi
La interfície de Winamp segueix sent un icona per a tots aquells que recorden el programari amb gran afecte. Tim C, un col·laborador d'Adafruit és un d'aquells nostàlgics que van passar hores i hores escoltant els seus artistes favorits al programa del raig groc. Amb una mica de traça, ha creat un reproductor MP3 de butxaca amb la interfície de Winamp. Si alguna cosa així hagués sortit cap a l'any 2005, s'hauria folrat.
Per fer-ho, Tim ha utilitzat com a base el Piportal d'Adafruit, que no deixa de ser un petit LCD tàctil amb un processador ARM, connectivitat sense fils i ports dexpansió. Un producte gairebé idèntic a una Raspberry Pi, només dissenyat per crear dispositius IoT. Tot i això, ell l'ha utilitzat per ressuscitar el mític Winamp, amb una interfície recreada a Python. A més, no s'ha guardat cap secret. Ha publicat a la web d'Adafruit el tutorial pas a pas de com construir aquest dispositiu, i també ha facilitat els arxius de programació perquè tu també puguis redescobrir i customitzar la skin del mític programa de reproducció musical.